ÿþ<html xmlns:v="urn:schemas-microsoft-com:vml" xmlns:o="urn:schemas-microsoft-com:office:office" xmlns:w="urn:schemas-microsoft-com:office:word" xmlns:m="http://schemas.microsoft.com/office/2004/12/omml" xmlns="http://www.w3.org/TR/REC-html40"> <head> <meta http-equiv=Content-Type content="text/html; charset=unicode"> <meta name=ProgId content=Word.Document> <meta name=Generator content="Microsoft Word 14"> <meta name=Originator content="Microsoft Word 14"> <link rel=File-List href="185-Text%20de%20l'article-960-1-11-20190104_archivos/filelist.xml"> <!--[if gte mso 9]><xml> <o:DocumentProperties> <o:Author>Xavier Serra Besalú</o:Author> <o:Template>Normal</o:Template> <o:LastAuthor>Xavier Serra Besalú</o:LastAuthor> <o:Revision>2</o:Revision> <o:TotalTime>2</o:TotalTime> <o:Created>2019-01-12T19:22:00Z</o:Created> <o:LastSaved>2019-01-12T19:24:00Z</o:LastSaved> <o:Pages>3</o:Pages> <o:Words>2382</o:Words> <o:Characters>13578</o:Characters> <o:Lines>113</o:Lines> <o:Paragraphs>31</o:Paragraphs> <o:CharactersWithSpaces>15929</o:CharactersWithSpaces> <o:Version>14.00</o:Version> </o:DocumentProperties> <o:OfficeDocumentSettings> <o:AllowPNG/> </o:OfficeDocumentSettings> </xml><![endif]--> <link rel=themeData href="185-Text%20de%20l'article-960-1-11-20190104_archivos/themedata.thmx"> <link rel=colorSchemeMapping href="185-Text%20de%20l'article-960-1-11-20190104_archivos/colorschememapping.xml"> <!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:SpellingState>Clean</w:SpellingState> <w:GrammarState>Clean</w:GrammarState> <w:TrackMoves>false</w:TrackMoves> <w:TrackFormatting/> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:DoNotPromoteQF/> <w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther> <w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SplitPgBreakAndParaMark/> </w:Compatibility> <w:DocumentVariables> <w:__Grammarly_42____i>H4sIAAAAAAAEAKtWckksSQxILCpxzi/NK1GyMqwFAAEhoTITAAAA</w:__Grammarly_42____i> <w:__Grammarly_42___1>H4sIAAAAAAAEAKtWcslP9kxRslIyNDa0NDS3NDE1NrYwNTUyMjdU0lEKTi0uzszPAykwrAUANqZCZiwAAAA=</w:__Grammarly_42___1> </w:DocumentVariables> <m:mathPr> <m:mathFont m:val="Cambria Math"/> <m:brkBin m:val="before"/> <m:brkBinSub m:val="&#45;-"/> <m:smallFrac m:val="off"/> <m:dispDef/> <m:lMargin m:val="0"/> <m:rMargin m:val="0"/> <m:defJc m:val="centerGroup"/> <m:wrapIndent m:val="1440"/> <m:intLim m:val="subSup"/> <m:naryLim m:val="undOvr"/> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true" DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99" LatentStyleCount="267"> <w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/> <w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false" UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--> <style> <!--p {widows: 2; orphans: 2 ;} /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Cambria Math"; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-536869121 1107305727 33554432 0 415 0;} @font-face {font-family:"Maiandra GD"; panose-1:2 14 5 2 3 3 8 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast;} p {mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; margin-bottom:5.75pt; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast;} span.SpellE {mso-style-name:""; mso-spl-e:yes;} span.GramE {mso-style-name:""; mso-gram-e:yes;} .MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; font-size:10.0pt; mso-ansi-font-size:10.0pt; mso-bidi-font-size:10.0pt;} @page WordSection1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.WordSection1 {page:WordSection1;} --> </style> <!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman","serif";} </style> <![endif]--> <meta name=AUTHOR content="Usuario de Windows"> <meta name=CREATED content="20190104;85300000000000"> <meta name=CHANGEDBY content="Joan Ordi"> <meta name=CHANGED content="20190104;93700000000000"> <meta name=AppVersion content=14.0000> <meta name=DocSecurity content=0> <meta name=HyperlinksChanged content=false> <meta name=LinksUpToDate content=false> <meta name=ScaleCrop content=false> <meta name=ShareDoc content=false> <!--[if gte mso 9]><xml> <o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <o:shapelayout v:ext="edit"> <o:idmap v:ext="edit" data="1"/> </o:shapelayout></xml><![endif]--> </head> <body lang=CA link=blue vlink=purple style='tab-interval:35.4pt'> <div class=WordSection1> <div style='mso-element:para-border-div;border:none;border-bottom:solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt:solid windowtext .5pt;padding:0cm 0cm 1.0pt 0cm'> <p class=MsoNormal align=center style='mso-margin-top-alt:auto;text-align:center; line-height:120%;border:none;mso-border-bottom-alt:solid windowtext .5pt; padding:0cm;mso-padding-alt:0cm 0cm 1.0pt 0cm'><b><span lang=IT style='font-size:13.5pt;line-height:120%;font-family:"Maiandra GD","sans-serif"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";color:#0066FF;mso-ansi-language:IT'>Filosofia, ara! <span class=SpellE>Revista</span> <span class=GramE>per a</span> pensar. http://<span class=GramE>filoara.cat</span> - Vol. 4 (2018) <span class=SpellE>Número</span> 2 - ISSN 2462-3865</span></b><span style='mso-fareast-font-family:"Times New Roman"'><o:p></o:p></span></p> </div> <p align=center style='margin-bottom:10.1pt;text-align:center;line-height:150%'><span class=SpellE><b style='mso-bidi-font-weight:normal'><span style='font-size: 14.0pt;line-height:150%;font-family:"Arial","sans-serif"'>Sapir</span></b></span><b style='mso-bidi-font-weight:normal'><span style='font-size:14.0pt;line-height: 150%;font-family:"Arial","sans-serif"'> contra Nietzsche</span></b><b style='mso-bidi-font-weight:normal'><span style='font-size:14.0pt;line-height: 150%'><o:p></o:p></span></b></p> <p align=center style='margin-bottom:10.1pt;text-align:center;line-height:150%'><span class=SpellE><b style='mso-bidi-font-weight:normal'><span style='font-size: 14.0pt;line-height:150%;font-family:"Arial","sans-serif"'>Elslímits</span></b></span><b style='mso-bidi-font-weight:normal'><span style='font-size:14.0pt;line-height: 150%;font-family:"Arial","sans-serif"'> del llenguatge són culturals, no psicofísics</span></b><b style='mso-bidi-font-weight:normal'><span style='font-size:14.0pt;line-height:150%'><o:p></o:p></span></b></p> <p align=center style='margin-bottom:10.1pt;text-align:center;line-height:150%'><span style='font-size:14.0pt;line-height:150%;font-family:"Arial","sans-serif"'>Joan Ordi Fernández<a name=sdfootnote1anc></a><a href="#sdfootnote1sym"><span style='mso-bookmark:sdfootnote1anc'><sup>1</sup></span><span style='mso-bookmark: sdfootnote1anc'></span></a></span><span style='mso-bookmark:sdfootnote1anc'></span><span style='font-size:14.0pt;line-height:150%'><o:p></o:p></span></p> <p style='margin-bottom:10.1pt;line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>Quins són els límits del llenguatge humà? Wittgenstein ja havia sentenciat: «Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món» (TLP 5.6). I és ben coneguda la tesi de Nietzsche sobre el caràcter merament metafòric i generalitzador de tota paraula: els límits del nostre llenguatge revelarien els artificis interessats dels humans. Proposem aquí de confrontar Nietzsche amb el punt de vista de <span class=SpellE>Sapir</span> sobre la naturalesa del llenguatge humà, que afecta tota llengua.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;line-height:150%'><b style='mso-bidi-font-weight:normal'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>1. La tesi de Nietzsche</span><o:p></o:p></b></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>L'escrit en què Nietzsche expressa de manera precisa, bella i ben provocadora la seva interpretació del llenguatge humà, del coneixement i de la veritat, és el conegut <span class=SpellE>tractadet</span> titulat <i>Sobre veritat i mentida en sentit <span class=SpellE>extramoral</span></i>, de 1873. Si volguéssim reduir aquest escrit de Nietzsche a les seves tesis fonamentals, potser en podríem indicar les 12 següents, sistemàticament encadenades.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>1. Per tal de compensar la condició feble, efímera i infeliç de l ésser humà, la nostra espècie s ha valgut del recurs que més la distingeix: l intel·lecte. Aquesta eina, l ha utilitzada principalment per establir amb ella un criteri de demarcació clar entre <i>veritat</i> i <i>mentida </i>en un sentit epistemològic general, no moral. Ara bé, obrant així l ésser humà el que, en el fons, ha creat ha estat, paradoxalment, una gran mentida, tot i l aparença d evidència inqüestionable que té aquell criteri de demarcació intel·lectual.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>2. Aquesta mentida consisteix en una ficció: conscients de la potència del nostre intel·lecte i de la feblesa del nostre equipament físic natural, emmascarem la vanitat, la supèrbia, la crueltat, la cobdícia i la ignorància que caracteritzen l espècie humana sota somnis de grandesa, ja que aquella insòlita eina que és l intel·lecte fa que ens pensem que som l ésser més important de l univers.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>3. La teoria anglesa il·lustrada del pacte o contracte social (que, de la mà de Hobbes i de Locke, defensa la tesi de la sortida de l estat de naturalesa per fundar la societat) va ser el primer pas cap a la mentida col·lectiva que Nietzsche vol denunciar, ja que, segons els propis termes de l acord, dóna lloc a un tractat fictici de pau que, sota l aparença d oferir i garantir la civilització, amaga i tapa el que realment som: llops els uns per als altres (recordem <span class=SpellE>l <i>homo</i></span><i> <span class=SpellE>homini</span> lupus </i>de Hobbes). </span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>4. La mentida col·lectiva consisteix, doncs, en el fet que aquesta societat, un cop constituïda en virtut del pacte o contracte social, s inventa una manera uniforme de designar les coses, la fa passar per la veritat inqüestionable, la converteix en obligatòria i la imposa a través de la socialització. La uniformitat designativa del nostre llenguatge és expressió de la mentida en què aquest descansa.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>5. Fem, doncs, un ús interessat del llenguatge com a instrument social per a imposar un criteri de demarcació entre <i>veritat</i> i <i>mentida</i>. O sigui, el llenguatge transmet a les noves generacions aquella manera fictícia de designar les coses i fa de la socialització l instrument de la perpetuació de la mentida col·lectiva. Per això Nietzsche és considerat un mestre de la sospita: ensenya a sospitar dels interessos amb què la societat promou el llenguatge social.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>6. Això vol dir que, per a Nietzsche, el problema filosòfic que té l ésser humà és, en el fons, un problema lingüístic. O sigui, el problema és el llenguatge. Per això, en la filosofia de Nietzsche les qüestions filosòfiques passen a ser qüestions etimològiques o de genealogia dels mots i de les expressions fonamentals del llenguatge humà. El llenguatge és el problema, perquè, contràriament a la propaganda amb què se ns l ensenya, no és l expressió adequada de la realitat, sinó la prova evident de la mentida social en què tots plegats vivim instal·lats.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>7. Això es veu clarament si es considera què és una paraula. Doncs bé, no és res més que l assignació arbitrària d un grup de sons o fonemes a un impuls nerviós percebut en els sentits. Per tant, tot el que captem del món exterior no és res més que el que els nostres sentits capten: excitacions completament subjectives que es produeixen en els òrgans de la percepció. D aquesta tesi, se n diu <i>fenomenisme </i>o <span class=SpellE><i>fenomenologisme</i></span>, i simplement afirma que no tenim experiència de res més que de fenòmens, o sigui, qualitats sensibles que se ns presenten als sentits. És una tesi clàssica de l empirisme anglès, com ja sabem. Per tant, i com ja deia Kant des de la seva postura idealista, amb el nostre sistema sensorial i cognitiu no podem anar a la cosa en si (<i>das <span class=SpellE>Ding</span> <span class=SpellE>an</span> <span class=SpellE>sich</span></i>). Segons Nietzsche, les paraules només serveixen per classificar les impressions en gèneres, segons extrapolacions ben antropomorfes (a la nostra mesura i conveniència) i ben arbitràries. Tots els conceptes que les paraules del nostre llenguatge vehiculen són classificacions (delimitacions) convencionals i arbitràries, que fem passar, però, per absolutament certes. Res més lluny de la veritat!</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>8. El problema del llenguatge, doncs, consisteix en el fet que no ens adonem que les paraules només designen, en el fons, les relacions de les coses amb els homes. No són res més que metàfores d aquestes relacions i segueixen aquest ordre de formació: un impuls nerviós (impressió en els sentits) suscita una imatge mental (representació interna de la impressió), a la qual associem de manera convencional i arbitrària un grup de sons (formació de paraules sobre la base dels fonemes).</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>9. Per tant, totes les paraules del nostre llenguatge social són, simplement, metàfores, i no pas instruments objectius per conèixer la realitat. En el seu origen, ja estan contaminades d un antropomorfisme constant i d una adaptació subtil del que percebem a les conveniències de la nostra espècie. Per això, i perquè tota paraula no respon a res més que a impulsos nerviosos, cal establir la tesi que les paraules no ens posen en contacte amb l essència de les coses. I això va adreçat contra Plató i la tradició filosòfica occidental, que han vist en el llenguatge una via certa d accés a la veritat en si.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>10. Aquestes paraules-metàfores ens serveixen com a conceptes, ja que les utilitzem prescindint de l experiència singular i particularitzada d on van sorgir i les usem per a equiparar casos no iguals i representar-nos així conjunts, arquetips, classes, que definim segons una suposada propietat essencial comuna a tots els casos a què apliquem la paraula-concepte d aquesta propietat. O sigui, amb les paraules igualem artificialment les diferències reals i així ens inventem els conceptes. Per tant, tot aquest llenguatge antropomorf és una gran mentida: opera com una generalització injustificada o anivellament de totes les impressions en conceptes.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>11. L ordre jeràrquic de la societat, amb les seves castes de poder, defensa la mentida col·lectiva que el pacte social origina i en la qual ens ha tancat el llenguatge que hem après en aquesta societat  civilitzada que ens ha fet sortir de l estat de natura. El poder polític i social acaba sancionant moralment l obligatorietat de seguir instal·lats en la mentida col·lectiva. El poder fixa el llenguatge que li interessa.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>12. L art i la mitologia, en canvi, són les úniques experiències estètiques que ens permeten de sortir de la gran presó que és la mentida col·lectiva del llenguatge socialment vinculant. Aquí l intel·lecte és substituït per la creativitat i la imaginació, no condicionades pels interessos de la societat. El gran valor, doncs, de l estètica per a Nietzsche rau en el fet que pertany al reialme de la intuïció, no pas del concepte, i que no accepta, per tant, la ficció interessada de la veritat. D ella cal esperar la redempció de l esclavitud del llenguatge.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>Si ara unim la tesi 1 amb la tesi 12, la conclusió és directa i clara, ja que se salta en curtcircuit la mediació de les altres tesis: si hem utilitzat l intel·lecte per crear una gran mentida, ara hem d emprar el poder intuïtiu de l estètica per redimir la humanitat.</span></p> <p style='margin-bottom:10.1pt;line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>Aportem, finalment, una breu prova textual de la síntesi anterior:</span></p> <p style='margin-top:5.0pt;margin-right:0cm;margin-bottom:10.1pt;margin-left: 42.5pt'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>Pensem una vegada més sobretot en la formació dels conceptes: tota paraula esdevé immediatament concepte pel fet que justament no ha de servir de record a la vivència originària, única i del tot individualitzada gràcies a la qual es va formar, sinó que ha d'anar bé alhora per a incomptables vivències més o menys semblants  ço és, mai no idèntiques parlant estrictament -, i per consegüent ha de ser apropiada per a casos netament diferents. Tot concepte sorgeix de la igualació d'allò desigual. [...] El fet de passar per alt allò individual i allò real ens lliura el concepte, i també la forma, mentre que la natura no coneix formes ni conceptes, ni tampoc, per tant, cap mena de gèneres, sinó solament una X inaccessible i indefinible per a nosaltres. [...] Què és, doncs, la veritat? Un exèrcit mòbil de metàfores, metonímies, antropomorfismes, en poques paraules, una suma de relacions humanes [...].<a name=sdfootnote2anc></a><a href="#sdfootnote2sym"><span style='mso-bookmark:sdfootnote2anc'><sup><span style='font-size:7.0pt'>2</span></sup></span><span style='mso-bookmark:sdfootnote2anc'></span></a></span><span style='mso-bookmark:sdfootnote2anc'></span></p> <p style='margin-bottom:12.0pt;line-height:150%'><o:p>&nbsp;</o:p></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;line-height:150%'><b style='mso-bidi-font-weight:normal'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>2. La tesi de <span class=SpellE>Sapir</span> </span><o:p></o:p></b></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><a name="_GoBack"></a><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>Per la seva banda, l'eminent lingüista i antropòleg Edward <span class=SpellE>Sapir</span> (1884-1939) considera que el llenguatge és un sistema de comunicació d idees, emocions i desigs, que utilitza símbols sonors (llengua),<a name=sdfootnote3anc></a><a href="#sdfootnote3sym"><span style='mso-bookmark: sdfootnote3anc'><sup><span style='font-size:7.0pt;line-height:150%'>3</span></sup></span><span style='mso-bookmark:sdfootnote3anc'></span></a><span style='mso-bookmark:sdfootnote3anc'></span> és clar. Però parlar un llenguatge no és una funció biològica inherent a l ésser humà, sinó que és el producte d un ús social que té al seu darrere una llarga història. L instint, doncs, no explica ni l origen del llenguatge ni què és el llenguatge, ja que no es va constituir en el món de les pulsions genèticament predeterminades, ni s aprèn a conseqüència d un mecanisme instintiu.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>Per tant, sense la mediació d una cultura, no existiria el llenguatge en si, ni els individus no podrien arribar a parlar un llenguatge, ja que aquest ja és una funció de la cultura com a tal. Aquesta tesi resta confirmada pel fet que el llenguatge no es va originar a partir d interjeccions ni onomatopeies, sinó que aquestes ja són en si un element del llenguatge: les paraules no procedeixen d antigues onomatopeies. S equivoquen, doncs, els qui creuen que el llenguatge va tenir un origen en unes suposades paraules primitives que s haurien format per contacte directe amb les coses i amb motiu de la impressió sensible de les coses o excitació nerviosa que produïen en els sentits humans.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>I tot això fa comprensible la tesi que el llenguatge serveix per a fer referència de manera simbòlica a l experiència de la realitat que fa l ésser humà. La forma, però, com aquesta referència es duu a terme és la d una representació simbòlica de grups o categories de productes de l experiència, no pas com a vinculació unívoca de les paraules a sensacions particulars. Aquests grups o categories més o menys arbitraris de productes de l experiència es formen sobre la base de similituds entre les diferents sensacions particulars amb què experimentem el món. Responen, doncs, a un concepte general que ens hem format a partir de la multiplicitat i diversitat de l experiència sensible. Amb el llenguatge ens referim, doncs, a objectes, fets o casos concrets particulars en la mesura en què podem subsumir-los sota conceptes generals.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:18.0pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>D'altra banda, però, també utilitzem el llenguatge per a expressar el pensament abstracte, o sigui, per a parlar dels conceptes mateixos, i no només de casos i relacions particulars. Ara bé, en ambdós casos: ús del llenguatge per a referir-nos a casos i relacions particulars, o bé per a referir-nos a conceptes en si, no és possible pensar i raonar, com tampoc no és possible comunicar-se, sense la mediació del llenguatge, ni que sigui en la forma silenciosa d elaborar sèries de paraules per a connectar les idees o conceptes generals. Per tant, el llenguatge és un sistema fonètic de símbols sonors que han estat associats convencionalment a conceptes generals o universals per tal de fer possible la referència a casos i relacions particulars de la nostra experiència humana universal i per tal de fer possible la comunicació d idees o conceptes universals i la formació d un pensament abstracte a partir d aquests conceptes.</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:18.0pt; line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>Finalment, la importància del llenguatge és enorme si ens adonem que no només fa possible la comunicació i l elaboració i expressió del pensament, sinó que històricament sembla haver estat la condició de possibilitat de les altres manifestacions culturals de l espècie humana.</span></p> <p style='margin-bottom:10.1pt;text-indent:35.3pt;line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>En conclusió, si volem relacionar <span class=SpellE>Sapir</span> amb Nietzsche, cal dir que Nietzsche havia observat amb encert que una de les característiques fonamentals del llenguatge humà es troba en la seva capacitat d universalització de l experiència sensible particular. Però s havia equivocat a l hora de jutjar aquesta propietat del llenguatge com un defecte injectat des de fora del llenguatge i interessadament per tal de crear una manera unívoca de referir-se a les coses i d establir així el criteri de veritat i mentida imposat per la societat. Segons <span class=SpellE>Sapir</span>, la universalitat del llenguatge n és una propietat constitutiva, i àdhuc la més arrabassadora.</span></p> <p style='margin-bottom:10.1pt;text-indent:35.3pt;line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>Un parell de textos de <span class=SpellE>Sapir</span> ajudaran a fixar el seu punt de vista:</span></p> <p style='margin-top:5.0pt;margin-right:0cm;margin-bottom:10.1pt;margin-left: 42.5pt'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>«Dit d'una altra manera, les interjeccions i onomatopeies de la parla normal es relacionen amb els seus models en el mateix grau en què l'art, valor purament social i cultural, es relaciona amb la natura.» (203)</span></p> <p style='margin-top:5.0pt;margin-right:0cm;margin-bottom:10.1pt;margin-left: 42.5pt'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>«Les interjeccions es troben entre els elements menys importants de la parla.» (203)</span></p> <p style='margin-top:5.0pt;margin-right:0cm;margin-bottom:10.1pt;margin-left: 42.5pt'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>«No hi ha evidència tangible, sigui històrica sigui de qualsevol altra mena, que demostri que la massa d'elements de la parla i dels procediments lingüístics s'hagi desenvolupat partint de les interjeccions.» (204)</span></p> <p style='margin-top:5.0pt;margin-right:0cm;margin-bottom:10.1pt;margin-left: 42.5pt'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>«Els elements del llenguatge, els símbols, que són, si hom pot dir-ho així, les etiquetes del que coneixem, han d'estar referits a grups sencers, a categories ben definides de productes de l'experiència més que no pas a un sol producte. I només així és possible la comunicació d'idees, ja que l'experiència única resta en el fons de la consciència individual i, parlant amb propietat, és incomunicable. Perquè la comunicació pugui establir-se, aquesta experiència individual s'ha d'ordenar en alguna de les categories tàcitament reconegudes per la col·lectivitat.» (207)</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;line-height:150%'><b style='mso-bidi-font-weight:normal'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>3. Conclusió</span><o:p></o:p></b></p> <p style='margin-bottom:10.1pt;line-height:150%'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>Té sentit conjecturar que la concepció que Nietzsche proposa del llenguatge estigui condicionada per la necessitat (seva) de desemmascarar el caràcter de constructe socialment interessat del que Occident ha considerat la veritat. Però no resisteix la investigació científica sobre l'origen del llenguatge humà: ofereix una interpretació que no assoleix el rang de l'objectivitat. Comparar-la amb els estudis de <span class=SpellE>Sapir</span> produeix un efecte alliberador: dissol la contundència i la paradoxa d'una veritat que vol esborrar tota veritat. Heus ací, doncs, en síntesi la crítica de <span class=SpellE>Sapir</span>: </span></p> <p style='margin-top:5.0pt;margin-right:0cm;margin-bottom:10.1pt;margin-left: 42.5pt'><span style='font-family:"Arial","sans-serif"'>«Per consegüent, no ens resta cap altra solució que considerar el llenguatge com un sistema perfeccionat que funciona a l'interior del complex psíquic o espiritual de l'home. No el podem pas definir com una entitat en termes purament psicofísics, tot i que la base psicofísica sigui essencial per al seu funcionament individual.» (206)</span></p> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-indent:35.3pt; line-height:150%'><o:p>&nbsp;</o:p></p> <div id=sdfootnote1> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;page-break-before:always'><a name=sdfootnote1sym></a><a href="#sdfootnote1anc"><span style='mso-bookmark: sdfootnote1sym'><span style='font-size:10.0pt'>1</span></span><span style='mso-bookmark:sdfootnote1sym'></span></a><span style='mso-bookmark:sdfootnote1sym'></span><span style='font-size:10.0pt'> Doctor en Filosofia i llicenciat en Teologia. Tesi doctoral sobre la filosofia del llenguatge del <span class=SpellE><i>Tractatus</i></span><i> </i>de <span class=SpellE>Wittgenstein</span>. Titular de Filosofia a l'INS <span class=SpellE>Guinovarda</span>, Piera. Contacte: jordi@xtec.cat</span></p> </div> <div id=sdfootnote2> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;page-break-before:always'><a name=sdfootnote2sym></a><a href="#sdfootnote2anc"><span style='mso-bookmark: sdfootnote2sym'><span style='font-size:10.0pt'>2</span></span><span style='mso-bookmark:sdfootnote2sym'></span></a><span style='mso-bookmark:sdfootnote2sym'></span><span style='font-size:10.0pt'> Friedrich Nietzsche, <i>Sobre veritat i mentida en sentit <span class=SpellE>extramoral</span></i>, trad. de Joan B. <span class=SpellE>Llinares</span> <span class=SpellE>Chover</span>, València: Editorial <span class=SpellE>Diálogo</span>, 2000, p. 60.</span></p> </div> <div id=sdfootnote3> <p style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;page-break-before:always'><a name=sdfootnote3sym></a><a href="#sdfootnote3anc"><span style='mso-bookmark: sdfootnote3sym'><span style='font-size:10.0pt'>3</span></span><span style='mso-bookmark:sdfootnote3sym'></span></a><span style='mso-bookmark:sdfootnote3sym'></span><span style='font-size:10.0pt'> Sintetitzem <span class=SpellE>interpretativament</span> l'article següent: Edward <span class=SpellE>Sapir</span>, <span class=SpellE><i>Definición</i></span><i> del <span class=SpellE>lenguaje</span></i>, a: <span class=SpellE>Honorio</span> M. Velasco (<span class=SpellE>comp</span>.), <span class=SpellE><i>Lecturas</i></span><i> de <span class=SpellE>antropología</span> social y cultural. La cultura y las <span class=SpellE>culturas</span></i>, Madrid: UNED, 1993, pp. 201-215.</span></p> </div> </div> </body> </html>