਀

Borja  

਀

਀

La qüestió਀爀攀瘀漀氀甀挀椀漀渀爀椀愀 猀 甀渀 搀攀氀猀 攀椀砀漀猀 挀攀渀琀爀愀氀猀 搀攀 氀愀 爀攀昀氀攀砀椀 瀀漀氀琀椀挀愀 搀攀氀 渀漀猀琀爀攀 temps1

਀

਀

És impossible arribar਀愀 氀愀 昀椀 猀攀渀猀攀 攀氀猀 洀椀琀樀愀渀猀⸀ 匀攀最漀渀猀 䴀愀爀砀 攀氀 最爀愀渀 洀椀琀樀 栀椀猀琀爀椀挀 瀀攀爀 愀 愀爀爀椀戀愀爀 愀氀 socialisme i al comunisme és la revolució, perquè, fins ara, la societat no ha਀椀渀瘀攀渀琀愀琀 挀愀瀀 愀氀琀爀攀⸀ 䔀渀 攀氀 挀漀渀挀攀瀀琀攀 搀攀 爀攀瘀漀氀甀挀椀 攀猀 琀爀漀戀攀渀 搀甀攀猀 搀椀洀攀渀猀椀漀渀猀Ⰰ 氀愀 teòrica i la pràctica. És una teoria de la revolució que enfonsa les seves਀愀爀爀攀氀猀 攀渀 氀ᤀ攠猀琀甀搀椀 爀椀最漀爀猀 搀攀 氀攀猀 挀漀渀琀爀愀搀椀挀挀椀漀渀猀 猀漀挀椀愀氀猀 搀攀琀攀爀洀椀渀愀搀攀猀 històricament. Marx va demostrar científicament que el sistema de producció਀挀愀瀀椀琀愀氀椀猀琀愀 猀 甀渀愀 昀漀爀洀愀挀椀 攀挀漀渀洀椀挀愀 搀攀 氀愀 猀漀挀椀攀琀愀琀 栀椀猀琀爀椀挀愀洀攀渀琀 搀攀琀攀爀洀椀渀愀搀愀 i, per tant, destinada a desaparèixer. Aquest és l’eix de la seva teoria de la਀爀攀瘀漀氀甀挀椀Ⰰ 焀甀攀 琀爀漀戀攀洀 愀氀 㰀椀㸀䌀愀瀀椀琀愀氀 椀㰀⼀椀㸀 愀氀猀 㰀猀瀀愀渀 挀氀愀猀猀㴀匀瀀攀氀氀䔀㸀㰀椀㸀䜀爀甀渀搀爀椀猀猀攀㰀⼀椀㸀㰀⼀猀瀀愀渀㸀⸀ En aquest sentit podem afirmar que existeix un cert condicionament històric,਀挀漀洀 搀攀昀攀渀猀愀瘀愀 䄀爀攀渀搀琀⸀ 䴀愀琀椀猀攀洀㨀 猀 甀渀愀 挀漀渀猀琀愀琀愀挀椀 栀椀猀琀爀椀挀漀ⴀ洀愀琀攀爀椀愀氀椀猀琀愀 焀甀攀 渀漀 conté, per descomptat, cap promesa escatològica. La possibilitat d’aquesta no਀戀爀漀氀氀愀 搀攀 挀愀瀀 昀椀氀漀猀漀昀椀愀 搀攀 氀愀 栀椀猀琀爀椀愀Ⰰ 猀椀渀 搀攀 氀愀 栀椀猀琀爀椀愀 洀愀琀攀椀砀愀⸀ 준猀 愀 搀椀爀㨀 primer, concep la història com a creació contínua dels homes; segon, desvetlla਀焀甀攀 攀氀 焀甀攀 攀砀椀猀琀攀椀砀 攀猀琀 挀漀渀搀攀洀渀愀琀 愀 搀攀猀愀瀀愀爀椀砀攀爀⸀㰀⼀猀瀀愀渀㸀㰀⼀瀀㸀 ਀㰀⼀搀椀瘀㸀 ਀㰀搀椀瘀㸀 ਀㰀瀀 挀氀愀猀猀㴀猀琀礀氀攀渀漀爀洀愀氀 猀琀礀氀攀㴀✀洀愀爀最椀渀ⴀ琀漀瀀㨀㘀⸀　瀀琀㬀洀愀爀最椀渀ⴀ爀椀最栀琀㨀　挀洀㬀洀愀爀最椀渀ⴀ戀漀琀琀漀洀㨀 0cm;margin-left:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify'>23La noció d’esdeveniment਀椀渀琀攀渀琀愀 搀攀 昀甀最椀爀 搀攀 氀愀 渀漀挀椀 搀攀 瀀爀攀猀渀挀椀愀 椀 搀ᤀ漠爀椀最攀渀⸀ 䌀攀爀挀愀 搀攀猀攀猀琀愀戀椀氀椀琀稀愀爀 qualsevol sistema fix i qüestionar la noció de normalitat. L’esdeveniment਀猀 甀渀 攀猀搀攀瘀攀渀椀爀 焀甀攀 爀攀戀甀琀樀愀 攀氀 瀀爀攀猀攀渀琀㬀 瀀攀爀 愀椀砀Ⰰ 渀漀 搀椀猀琀椀渀最攀椀砀 攀渀琀爀攀 甀渀 愀戀愀渀猀 i un després, entre un passat i un futur. Podem dir, doncs, que tiba en tots਀搀漀猀 猀攀渀琀椀琀猀 愀氀栀漀爀愀Ⰰ 琀爀愀挀琀愀渀琀 搀ᤀ攠猀焀甀椀瘀愀爀 愀氀 瀀爀攀猀攀渀琀⸀ 㰀⼀猀瀀愀渀㸀㰀⼀瀀㸀 ਀㰀⼀搀椀瘀㸀 ਀㰀搀椀瘀㸀 ਀㰀瀀 挀氀愀猀猀㴀猀琀礀氀攀渀漀爀洀愀氀 猀琀礀氀攀㴀✀洀愀爀最椀渀ⴀ琀漀瀀㨀㘀⸀　瀀琀㬀洀愀爀最椀渀ⴀ爀椀最栀琀㨀　挀洀㬀洀愀爀最椀渀ⴀ戀漀琀琀漀洀㨀 0cm;margin-left:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify'>

਀

਀

Debord va definir la਀猀漀挀椀攀琀愀琀 挀愀瀀椀琀愀氀椀猀琀愀 搀攀氀猀 愀渀礀猀 ᤀ㘠　 挀漀洀 氀ᤀ漠爀最愀渀椀琀稀愀挀椀 搀ᤀ攠猀瀀攀挀琀愀挀氀攀猀㨀 猀攀最漀渀猀 攀氀氀 ens trobem en un moment de la història en el qual és impossible experimentar i਀瀀愀爀琀椀挀椀瀀愀爀 搀攀 氀愀 瘀椀搀愀 爀攀愀氀⸀ 䰀ᤀ愠氀椀攀渀愀挀椀 栀愀 瀀攀渀攀琀爀愀琀 琀漀琀攀猀 氀攀猀 攀猀昀攀爀攀猀 搀攀 氀愀 vida social i cultural. L’alienació ja no es dona sobre els béns produïts i਀挀漀渀猀甀洀椀琀猀Ⰰ 挀漀洀 瘀愀 愀昀椀爀洀愀爀 䴀愀爀砀㰀愀 渀愀洀攀㴀昀琀渀爀攀昀㘀㸀㰀⼀愀㸀㰀愀 栀爀攀昀㴀∀⌀昀琀渀㘀∀㸀㰀猀瀀愀渀 style='mso-bookmark:ftnref6'>6.

਀

਀

El terme Derrida, que es refereix al਀昀攀琀 搀攀 焀甀攀 愀氀最甀渀愀 挀漀猀愀 渀漀 攀猀 瀀甀最甀椀 猀椀洀戀漀氀椀琀稀愀爀 瀀攀爀焀甀 搀攀猀戀漀爀搀愀 氀愀 representació. El verb différer signifiqui en਀昀爀愀渀挀猀 琀愀渀琀 ᰀ瀠漀猀瀀漀猀愀爀ᴀ†挀漀洀 ᰀ搠椀昀攀爀攀渀挀椀愀爀ᴀ⸠ 䄀氀 猀攀甀 愀猀猀愀椀最 㰀椀㸀䰀愀㰀⼀椀㸀 㰀椀㸀䐀椀昀昀爀愀渀挀攀㰀愀 name=ftnref8>8Derrida assenyala que el terme incorpora els਀猀攀渀琀椀琀猀 搀攀 搀椀昀攀爀椀爀 椀 搀椀昀攀爀攀渀挀椀愀爀⸀ 吀漀琀 猀椀最渀椀昀椀挀愀琀 猀 猀攀洀瀀爀攀 ᰀ瀠漀猀瀀漀猀愀琀ᴀ†漀 “diferit” en una cadena interminable de signes. Concretament, la noció de਀ᰀ搠椀昀攀爀攀渀挀椀愀爀ᴀⰠ 昀愀 爀攀昀攀爀渀挀椀愀 愀 氀愀 昀漀爀愀 焀甀攀 搀椀猀琀椀渀最攀椀砀 攀氀攀洀攀渀琀猀 猀攀最漀渀猀 oposicions binàries i jerarquies que acaben afectant el significat mateix. Així਀搀漀渀挀猀Ⰰ 琀漀琀 猀椀最渀椀昀椀挀愀琀 攀猀琀 猀攀洀瀀爀攀 搀攀猀瀀氀愀愀琀 爀攀猀瀀攀挀琀攀 猀椀㰀猀瀀愀渀 猀琀礀氀攀㴀✀挀漀氀漀爀㨀爀攀搀✀㸀 mateix en un procés infinit. La différance,਀攀渀昀爀漀渀琀 搀攀 氀攀猀 搀椀昀攀爀渀挀椀攀猀Ⰰ 攀渀猀 瀀攀爀洀攀琀 瀀攀渀猀愀爀 攀氀 瀀爀漀挀猀 搀攀 搀椀昀攀爀攀渀挀椀愀挀椀 洀猀 enllà de qualsevol límit: cultural, nacional, lingüístic i fins i tot humà. Les਀搀椀昀攀爀渀挀椀攀猀 猀渀 攀氀 爀攀猀甀氀琀愀琀 搀攀 瀀爀漀挀攀猀猀漀猀 搀攀 搀椀昀攀爀攀渀挀椀愀挀椀 焀甀攀 渀漀 猀ᤀ攠猀最漀琀攀渀 洀愀椀⸀ La différance no és ni una distinció, ni una਀攀猀猀渀挀椀愀Ⰰ 渀椀 甀渀愀 漀瀀漀猀椀挀椀Ⰰ 猀椀渀 洀猀 愀瘀椀愀琀 甀渀 洀漀瘀椀洀攀渀琀 搀ᤀ攠猀瀀愀椀愀洀攀渀琀Ⰰ 甀渀愀 referència a la alteritat radical. La noció de diferència és inseparable a la਀搀ᤀ攠猀搀攀瘀攀渀椀爀⸀㰀⼀猀瀀愀渀㸀㰀⼀瀀㸀 ਀㰀⼀搀椀瘀㸀 ਀㰀搀椀瘀㸀 ਀㰀瀀 挀氀愀猀猀㴀猀琀礀氀攀渀漀爀洀愀氀 猀琀礀氀攀㴀✀洀愀爀最椀渀ⴀ琀漀瀀㨀㘀⸀　瀀琀㬀洀愀爀最椀渀ⴀ爀椀最栀琀㨀　挀洀㬀洀愀爀最椀渀ⴀ戀漀琀琀漀洀㨀 0cm;margin-left:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify'>situacionistes parlen processos d’alliberament਀漀 瀀爀漀挀攀猀猀漀猀 爀攀瘀漀氀甀挀椀漀渀愀爀椀猀Ⰰ 攀渀 挀愀瀀 洀漀洀攀渀琀 攀猀 瀀氀愀渀琀攀樀愀 甀渀愀 瀀爀攀猀愀 搀攀氀 瀀漀搀攀爀 瀀攀爀 canviar el curs de la història. Més enllà de les grans construccions teòriques਀焀甀攀 瀀爀攀琀攀渀攀渀 爀攀昀漀爀洀愀爀 氀愀 瘀椀搀愀 搀攀猀 搀攀 氀ᤀ䔠猀琀愀琀Ⰰ 攀猀 瀀漀猀愀 愀氀 挀攀渀琀爀攀 氀愀 挀爀攀愀挀椀 搀攀 gestos polítics que busquen transformar la vida਀焀甀漀琀椀搀椀愀渀愀⸀ 䔀氀 最攀猀琀 渀漀 猀 甀渀 昀椀 攀渀 猀 洀愀琀攀椀砀Ⰰ 琀愀洀瀀漀挀 甀渀 洀椀琀樀 漀爀椀攀渀琀愀琀 愀 甀渀 昀椀⸀ El gest és una suspensió en una línia cronològica del temps sense finalitat਀攀昀攀挀琀椀瘀愀⸀ 䔀渀 攀氀 最攀猀琀 氀愀 瀀漀琀渀挀椀愀 渀漀 猀ᤀ†愀挀愀戀愀 攀渀 氀ᤀ愠挀琀攀Ⰰ 猀椀渀 焀甀攀 攀猀 挀漀洀瀀攀渀猀攀渀 椀 s’exhibeixen mútuament. En el gest, cada cos, una vegada alliberat de la seva਀爀攀氀愀挀椀 瘀漀氀甀渀琀爀椀愀 愀洀戀 甀渀 昀椀Ⰰ 樀愀 猀椀最甀椀 漀爀最渀椀挀 漀 猀漀挀椀愀氀Ⰰ 瀀漀琀Ⰰ 瀀攀爀 瀀爀椀洀攀爀愀 vegada explorar, sondejar i mostrar totes les possibilitats਀搀攀 氀攀猀 焀甀愀氀猀 猀 挀愀瀀愀㰀愀 渀愀洀攀㴀昀琀渀爀攀昀㄀㄀㸀㰀⼀愀㸀㰀愀 栀爀攀昀㴀∀⌀昀琀渀㄀㄀∀㸀㰀猀瀀愀渀 style='mso-bookmark:ftnref11'>11਀

---

਀

਀

2 El Capital. (Scaron, P.; trad.).਀䴀愀搀爀椀搀㨀 㰀猀瀀愀渀 挀氀愀猀猀㴀匀瀀攀氀氀䔀㸀匀椀最氀漀㰀⼀猀瀀愀渀㸀 堀堀䤀⸀ 嘀漀氀 䤀䤀䤀Ⰰ 瘀漀氀⸀ 㠀Ⰰ 瀀最⸀ ㄀㄀㄀㐀 椀 ㄀㄀㈀㄀⸀㰀⼀瀀㸀 ਀㰀⼀搀椀瘀㸀 ਀㰀搀椀瘀㸀 ਀㰀瀀 挀氀愀猀猀㴀猀琀礀氀攀渀漀爀洀愀氀㸀㰀愀 渀愀洀攀㴀昀琀渀㌀㸀㰀⼀愀㸀㰀愀 栀爀攀昀㴀∀⌀昀琀渀爀攀昀㌀∀㸀㰀猀瀀愀渀 style='mso-bookmark:ftn3'>ARENDT,਀䄀⸀ ⠀㈀　㄀㤀⤀⸀ 㰀猀瀀愀渀 挀氀愀猀猀㴀匀瀀攀氀氀䔀㸀㰀椀㸀伀瀀㰀⼀椀㸀㰀⼀猀瀀愀渀㸀㰀椀㸀 㰀猀瀀愀渀 挀氀愀猀猀㴀匀瀀攀氀氀䔀㸀挀椀琀㰀⼀猀瀀愀渀㸀㰀⼀椀㸀Ⰰ pàg. 173

਀

਀

4਀㰀⼀猀瀀愀渀㸀㰀⼀猀瀀愀渀㸀㰀⼀猀瀀愀渀㸀㰀猀瀀愀渀 猀琀礀氀攀㴀✀洀猀漀ⴀ戀漀漀欀洀愀爀欀㨀昀琀渀㐀✀㸀㰀⼀猀瀀愀渀㸀㰀⼀愀㸀㰀猀瀀愀渀 style='mso-bookmark:ftn4'>DELEUZE, G. (2005). La lógica਀搀攀氀 㰀猀瀀愀渀 挀氀愀猀猀㴀匀瀀攀氀氀䔀㸀猀攀渀琀椀搀漀㰀⼀猀瀀愀渀㸀㰀⼀椀㸀⸀ ⠀㰀猀瀀愀渀 挀氀愀猀猀㴀匀瀀攀氀氀䔀㸀䴀漀爀攀礀㰀⼀猀瀀愀渀㸀Ⰰ M.; trad.). Barcelona: Paidós, pàg. 85, 199 i 200.

਀