Relativisme i decadència informativa en l'actualitat:
problemes epistemològics de vanguàrdia.
Paraules clau:
Epistemologia, Subjectivitat, Ésser, Interpretació, ConeixementResum
Tenint en compte que el concepte de veritat –nucli de diverses branques de la Filosofia, principalment de l’Epistemologia- ha estat un dels principals fonaments dels més grans reptes intel·lectuals i acadèmics de la història de la humanitat, d’aquesta trajectòria en podem deduir el fet de que el concepte de veritat és precisament allò més complicat d’esclarir o definir en l’àmbit del coneixement.
Per endinsar-nos en aquesta complexitat amb la cautela que requereix tal exercici, plantejarem quatre aspectes a tenir en compte abans d’intentar enfocar el concepte de veritat amb mínimes garanties per obtenir-ne un registre adequat. La tasca analítica que durem a terme per endinsar-nos en les consideracions dels esmentats aspectes es basará en textes successius dels següents autors i temàtiques:
- Parmènides i l'objectivitat de l'ésser.
- Kant i la re-presentació dels fets.
- Nietzsche i la interpretació com a única base cognitiva.
- Hume i l'experiència reiterada com a base de les relacions conceptuals.
Seguidament, n’extraurem les conclusions que ens permetin aproximar-nos, ja no al propi concepte de veritat, sinó a una metodologia analítica que ens permeti apropar-nos-hi i utilitzar-lo d’una manera més adequada.
Descàrregues
Referències
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L'edició electrònica - i, eventualment, impresa - d'aquesta Revista es realitza amb el suport de l'"Associació Filosofia, Ara", sent necessari citar-ne la procedència (revista "Filosofia, ara!", filoara.cat), en qualsevol reproducció d'un article (parcial o total).
Excepte indicació contrària, tots els continguts de l'edició electrònica es distribueixen sota una llicència d'ús i distribució "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SinDerivar 4.0 Internacional" (pot consultar des d'aquí la versió informativa i el text legal de la llicència). Aquesta circumstància s'ha de fer constar expressament, i d'aquesta manera, quan es reprodueixi o sigui el cas.