Possibles tesis sobre la crisi de la veritat

Autors/ores

  • Joan Ordi Fernández Departament d'Ensenyament. Institut Superior de Ciències Religioses de Vic. Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida. Institut Borja de Bioètica. http://orcid.org/0000-0003-0242-4803

Paraules clau:

veritat, sentit, llenguatge

Resum

Cal enfocar filosòficament el fenomen sociològic de la crisi de la veritat. Hi estan implicades qüetions fonamentals relatives a la veritat i al llenguatge, ja que il·luminen la condició humana en general.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Joan Ordi Fernández, Departament d'Ensenyament. Institut Superior de Ciències Religioses de Vic. Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida. Institut Borja de Bioètica.

Professor titular de Filosofia i coordinador de BTX de l'INS Guinovarda.

Professor de Filosofia a l'ISCRVIC i a l'IBB, i de Teologia a l'IREL.

Membre del grup de recerca "Critianisme i cultura" de la Fundació Joan Maragall.

Codirector del Grup de Lectura Obert de Filosofia (GLOF).

Director del Grup de Lectura Obert de Teologia (GLOT). 

Descàrregues

Publicades

08-01-2022

Com citar

Ordi Fernández, J. (2022). Possibles tesis sobre la crisi de la veritat. Filosofia, Ara! Revista Per a Pensar, 7(1-2), 5–9. Retrieved from http://www.filoara.cat/revista/index.php/FA/article/view/273

Número

Vol. 7 No 1-2 (2021): Monogràfic: La crisi de la veritat

Secció

Monogràfic actual

Llicència

L'edició electrònica - i, eventualment, impresa - d'aquesta Revista es realitza amb el suport de l'"Associació Filosofia, Ara", sent necessari citar-ne la procedència (revista "Filosofia, ara!", filoara.cat), en qualsevol reproducció d'un article (parcial o total).

Excepte indicació contrària, tots els continguts de l'edició electrònica es distribueixen sota una llicència d'ús i distribució "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SinDerivar 4.0 Internacional" (pot consultar des d'aquí la versió informativa i el text legal de la llicència). Aquesta circumstància s'ha de fer constar expressament, i d'aquesta manera, quan es reprodueixi o sigui el cas.