Cíborgs i deesses

Un m´ón sense gèneres

Autors/ores

  • Montserrat Garcia Castelló INS Alfons Costafreda (Tàrrega)

Paraules clau:

Cíborg, Feminisme, Haraway, Intel·ligència Artificial, Dualisme, Antropocentrisme

Resum

Aquest article vol posar en relació els canvis en la percepció de la (nostra) realitat que s'obren davant nostre gràcies al desenvolupament de la IA a través del resum del Manifest Ciborg de Donna Haraway.  Aquest escrit mostra com, tot i que la implantació de dispositius d’Intel·ligència Artificial (IA) suposa el sorgiment de serioses amenaces, el manifest és una crida a no girar-se d’esquena a l’avenç imparable de la IA, i a  treure profit del seu potencial alliberador en l’àmbit social i, més concretament, en la superació de les categories que han estat productes i a la vegada causes de la dominació i la desigualtat, com la raça, la classe i, principalment, el gènere. En aquest sentit, el Manifest Cíborg és una oda a la realitat cíborg com a forma d’imaginar un món sense gèneres.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Churchland, P. (2012). El cerebro moral. Lo que la neurociencia nos cuenta sobre la moralidad. Editorial Paidós Ibérica SA.
Descartes, R. (2008). Meditacions metafísiques. Edicions 62.
Grossman, R. (1980). Women's place in the integrated circuit. Radical America Sommerville, Ma, 4(1), 29-49.
Haraway, D. (1984). Manifiesto Ciborg: El sueño irónico de un lenguaje común para las mujeres en el circuito integrado.
Mouffe, C., & Turner, G. (1981). Democracia y nueva derecha. Revista mexicana de sociología, 43, 1829-1846.
Puleo, A. (2010). Lo personal es político: el surgimiento del feminismo radical. Kate Millet. Mujeres en red. El periódico feminista.

Descàrregues

Publicades

01-04-2023

Com citar

Garcia Castelló, M. (2023). Cíborgs i deesses: Un m´ón sense gèneres. Filosofia, Ara! Revista Per a Pensar, 8(1-2), 15–17. Retrieved from http://www.filoara.cat/revista/index.php/FA/article/view/305