Angélica Liddell y el sacrificio como acto po(ético). Alquimias de la carne-verbo
Paraules clau:
Angélica Liddell, ética, estética, filosofía política, obra de arte, teatro, subjetividadResum
Angélica Liddell, dramaturga, escriptora i filòsofa espanyola, ha desenvolupat una obra marcada per la introspecció tràgica i la crítica cultural, on la seva vida i creació artística s'entrellacen de manera inextricable. El seu concepte central de la "veu truncada" reflecteix la impossibilitat de satisfer l'anhel humà d'expressió plena davant del patiment i les injustícies. A través del sacrifici com a acte poètic, Liddell converteix el cos en el lloc d'intervenció artística, qüestionant els límits entre ètica, estètica i política.
El seu teatre, profundament autobiogràfic, combina el crit existencial amb referències filosòfiques i literàries, denunciant les misèries de la condició humana mitjançant la vulnerabilitat i l'exposició radical a escena. Aquest enfocament autoteatral transcendeix la ficció tradicional i estableix una connexió directa amb el públic a través d'una veritat incòmoda i esquinçadora. Inspirada per figures com Pasolini i Beuys, Liddell dialoga amb el patiment individual i col·lectiu, creant obres que fusionen metàfora i concepte, des del pathos fins a la denúncia política.
L'obra de Liddell no és només art, sinó una eina de confrontació ètica que desafia els límits de la cultura domesticada. En la recerca constant d'una veritat artística, el seu treball es posiciona com un testimoni de la condició humana, entre la tragèdia i l'esperança de transcendència.
Descàrregues
Referències
CHECA PUERTA, J. E. (2019). “Angélica Liddell y su ‘A’ de artista: una revisión crítica de ‘La letra escarlata’”, Revista de escritoras ibéricas, 7, 153-186.
FERNÁNDEZ PELÁEZ, J. (2018). El ‘yo no ficcional’ en la escena contemporánea española: de la autobiografía a la exposición, en J. P. Cabanilles Gomar (ed). Jóvenes plumas del hispanismo: nuevos retos y enfoques de la investigación filológica, Ediciones Complutense, 131-143.
LIDDELL, A. (2014). El sacrificio como acto poético. Continta Me Tienes.
LIDDELL, A. (2015). Ciclo de las resurrecciones. La uÑa RoTa.
LIDDELL, A. (2018). Una costilla sobre la mesa. La uÑa RoTa.
LIDDELL, A. (2023). Los barcos hundidos que te visitan. La uÑa RoTa.
LIDDELL, A. (2024). Dämon. El funeral de Bergman. La uÑa RoTa.
MONTI, S. (2019). Máscara, persona y personaje en el teatro de Angélica Liddell, en G. Laín Corona y R. Nogales Santiago (eds). Teatro, (auto)biografía y autoficción (2000-2018): En homenaje al profesor José Romera Castillo, Visor, 529-542.
OLIVAS FUENTES, M. (2019). Hacia una aplicación del término autoficción en el teatro. Algunas reflexiones sobre Anfaegtelse y La casa de la fuerza, de Angélica Liddell, en L. Alburquerque García et al. (eds.). Vir bonus dicendi peritus: homenaje al profesor Miguel Ángel Garrido Gallardo, CSIC, 634-643.
PUCHE, G. (2007). Mirar el daño: a propósito de Lesiones incompatibles con la vida, acción que cierra El tríptico de la aflicción, en A. García Tirado y J. E. Checa Puerta (eds.). 50 años de teatro contemporáneo: temática y autores, Secretaría General Técnica, 27-38.

Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Carlota Gómez Herrera

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'edició electrònica - i, eventualment, impresa - d'aquesta Revista es realitza amb el suport de l'"Associació Filosofia, Ara", sent necessari citar-ne la procedència (revista "Filosofia, ara!", filoara.cat), en qualsevol reproducció d'un article (parcial o total).
Excepte indicació contrària, tots els continguts de l'edició electrònica es distribueixen sota una llicència d'ús i distribució "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SinDerivar 4.0 Internacional" (pot consultar des d'aquí la versió informativa i el text legal de la llicència). Aquesta circumstància s'ha de fer constar expressament, i d'aquesta manera, quan es reprodueixi o sigui el cas.