Articles del vol. 10: "Kant reloaded"
El monogràfic va girar al voltant del filòsof il·lustrat, amb el nom genèric de «Kant reloaded», fent atenció a l’aplicació kantiana a qüestions actuals (imatge creada amb IA: Copilot i Adobe Express).
La revista Filosofia, ara! va fer una crida d’articles per al volum 10, de l’any 2024, que va dur com a títol «Kant reloaded». La publicació va ser no només un homenatge pel tres-cents aniversari del pensador de Königsberg, sinó que va cercar articles que apliquessin el pensament kantià (ètic, epistemològic, metafísic, polític, estètic, etc.) a qüestions contemporànies disputades, així com a dilemes morals vigents i fins i tot a contextos i situacions actuals. Aquest monogràfic es va centrar en la idea que la filosofia d’Immanuel Kant encara no ha esgotat ni la seva força argumentativa ni la seva vigència, perquè la filosofia kantiana és capaç d’atorgar-nos eines no només per comprendre el món que ens envolta, sinó també per transformar-lo.
Crítica de la raó pura
L’escenari emergent de les ciències de dades, la intel·ligència artificial o la realitat virtual va permetre explorar, des del prisma de la teoria del coneixement i la metafísica transcendental de Kant, qüestions com ara si les formes a priori de la sensibilitat (l’espai i el temps) influeixen en la nostra comprensió de la realitat augmentada i virtual, així com la distinció entre fenòmens i noümen en el debat sobre la intel·ligència artificial i la seva capacitat per percebre i comprendre el món.
Crítica de la raó pràctica
L’aplicació del principi categòric (o bé de regles universals) en la regulació de la tecnologia emergent dels vehicles autònoms, que han d’executar decisions que afecten el nostre ordre moral, va ser una de les possibilitats d’estudi. En la línia de l’argumentació del filòsof francès Christophe Bouriau, es va plantejar la possibilitat que el deure kantià guiés les polítiques mediambientals globals, així com que les nostres accions particulars per frenar el canvi climàtic es derivessin del deure. També va resultar suggerent la idea ètica kantiana de la dignitat, transportada des dels humans als altres animals, en el cas de la filòsofa animalista nord-americana Christine Korsgaard, per eixamplar el nostre cercle de consideració moral.
Crítica de la facultat de jutjar
La teoria kantiana de l’estètica universal es va situar en el centre del debat contemporani sobre la valoració de la possibilitat que l’art abstracte fos jutjat com a objectivament vàlid, malgrat la subjectivitat de l’espectador. Una altra discussió rellevant, que va partir de la idea de progrés i d’història, va consistir a relacionar l’evolució amb la noció kantiana de finalitat en la natura, atès que els processos naturals semblen tenir objectius, tot i que en biologia sigui preeminent el concepte de selecció natural.
Vers la pau perpètua, Què és la il·lustració? i Sobre la pedagogia
La tornada de la guerra a Europa amb la invasió russa d’Ucraïna, les tensions i conflictes a l’Orient Mitjà i l’interès de les institucions europees a enfrontar-se a l’expansió dels imperis xinès i nord-americà es van poder explorar a partir de la lectura de textos polítics kantians. Tal com van notar el filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas i la filòsofa política turca Seyla Benhabib, en la filosofia política de Kant s’hi va identificar la promoció de la cooperació internacional i la resolució pacífica de conflictes, així com la idea d’uns drets per a una ciutadania global.
