Límits de la Ciència Natural

Autors/ores

  • Òscar Llorens i Garcia IES Vall d'Alba

Paraules clau:

ciència natural, límits, filosofia de la natura

Resum

A banda d'altres tipus de límits en filosofia, en la frontera entre l'ontologia, la filosofia de la natura i les ciències naturals en podem trobar un bon grapat.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Òscar Llorens i Garcia, IES Vall d'Alba

Professor de filosofia des de 1998.

Cap de Departament de l'IES Vall d'Alba des de 2004.

Llicenciat en Filosofia per la UNED

Llicenciat en Humanitats per la UJI

Master en Lògica, Història i Filosofia de la ciència.

Postgraus en Educació Secundària i en Educació per a Adults.

Referències

Davies, P. i Gribbin, J. (1992): The Matter Myth. NY: Simon & Schuster.
Greene, B. (2015): El Universo Elegante. Barcelona: Crítica.
Lewis, G. i Barnes, L. (2017): A Fortunate Universe. Cambridge: Cambridge.
Meyer, S. (2013): Darwin's Doubt. Seattle: Harperone.
Rosenblum, B. i Kuttner, F. (2010): El Enigma Cuántico. Barcelona: Tusquets.
Rovelli, C. (2018): El Orden del Tiempo. Barcelona: Anagrama.

Descàrregues

Publicades

20-01-2019

Com citar

Llorens i Garcia, Òscar. (2019). Límits de la Ciència Natural. Filosofia, Ara! Revista Per a Pensar, 4(2), 10–11. Retrieved from http://www.filoara.cat/revista/index.php/FA/article/view/180

Número

Vol. 4 No 2 (2018): Monogràfic: "Límits i fronteres"

Secció

Monogràfic actual

Llicència

L'edició electrònica - i, eventualment, impresa - d'aquesta Revista es realitza amb el suport de l'"Associació Filosofia, Ara", sent necessari citar-ne la procedència (revista "Filosofia, ara!", filoara.cat), en qualsevol reproducció d'un article (parcial o total).

Excepte indicació contrària, tots els continguts de l'edició electrònica es distribueixen sota una llicència d'ús i distribució "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SinDerivar 4.0 Internacional" (pot consultar des d'aquí la versió informativa i el text legal de la llicència). Aquesta circumstància s'ha de fer constar expressament, i d'aquesta manera, quan es reprodueixi o sigui el cas.